Aqui hem deixat un petill recull de les vostres dedicatories:
AVUI ENS HEM ACOMIADAT DE L'ANDREAAhir ens va deixar l’Andrea després de tres anys de lluita contra una terrible malaltia. Tres anys de lluita i esperança contra tots els pronòstics. Tres anys llargs i durs per ella i pels seus pares i germà. Tres anys en els quals els amics ens quedàvem sense paraules quan ens trobàvem amb l’Olga o l’Adrià perquè no sabíem què dir i eren ells els que acabaven animant-nos.
Sempre ens quedarà en el record el somriure de l’Andrea, els seus concerts de piano, les gimcanes de la Festa Major o els correfocs amb Llamps i Trons.
I per l’Olga i l’Adrià la nostra més profunda estimació per la seva enteresa durant tot el llarg i dolorós procés de la malaltia i perquè puguin suportar el millor possible el llarg i dolorós procés de l’absència de la seva filla Andrea.
Ràbia i impotència, només tenia 13 anys,
Antonio Sánchez (Antondensi)
No hi han paraules per tant dolor, nomes podem acompanyarlos i plorar amb ells, ningú es mereix una cosa així i molt menys aquesta familia a la que estimem tant.
Donem gràcies per el temps que hem pogut compartir amb ella, l'Andrea era un angel que alegrava la vida de tots els que estavem al seu voltant i que sempre tenia un comentari ocurrent amb un humor ingenios que sempre em sorprenia.
Les nostres fillas s'han fet grans de cop i han vist com pot ser de cruel la vida.
Encarna
Andrea: ”Nuestra Heroína”:
Alguien escribió alguna vez que en las Guerras se muestra el héroe o el villano que llevamos dentro, y es verdad, en los momentos difíciles sale a relucir lo mejor o lo peor de cada uno.
En esta Guerra que ha tenido Andrea con la enfermedad hemos visto la persona que era y el adulto que hubiera sido, valiente, sufrida, sobre todo generosa, todo corazón.
Nuestra heroína
Pero al final se ha apagado su mirada, esa mirada que nunca olvidaré, penetrante como si leyera dentro de mí.
Las personas que aguantan la mirada son sinceras, honestas y con coraje. Andrea siempre lo hacía.
Por eso hacer como yo, para recordarla cerrar los ojos y pensar en ella, seguro que se os aparecerá su mirada.
Andrea, descansa, la batalla ha terminado para ti, y recuerda que siempre serás nuestra heroina
Antonio Merino
A l’Andrea: La meva ”Floreta Preciosa”:
La meva Floreta Preciosa,
m’agrada dir-li així,
amb el vostre permís.
Us dono les gràcies per haver-me
permès gaudir de la seva companyia
i estimació.
Li dono gràcies a la vida
per haver posat en el meu camí
aquesta dolça criatura.
La meva Floreta preciosa m’ha
ensenyat moltes coses, ha estat
exemple per mí de coratge i valentía
i alhora de tendresa i amor.
La meva Floreta Preciosa
és i serà aquí amb mí per sempre
present en el meu cor i pensament.
Montse de Villasante
EN RECUERDO DE ANDREA.
Andrea: Gracias por llenar nuestras vidas de buenos momentos, ya que todo lo vivido contigo, será difícil de olvidar, pues una “AXUCA” como tú, será raro de encontrar, ya que con tu alegría, tu vitalidad, tu fuerza, tu querer y valentía, más miles de cosas que no acabaría de nombrar nos será muy difícil de olvidar y siempre te tendremos en nuestro corazón porque eres y serás muy grande.
Sé que aunque no estés entre nosotros, y no te podamos ver, desde donde estés, tú cuidaras de tu familia y de nosotros, pero no te quepa la menor duda de que nosotros también ayudaremos al papa, la mama y a tu hermano para que sigan adelante con fuerza, como sabemos que a ti te gustaría que lo hicieran, pues se lo merecen, y son muchos los amigos que se quedan con ellos. Muchos besos Andrea.
FUEN.
L'Andrea era una nena de 14 anys, molt alegre i sobretot molt simpàtica, era inteligent i una mica tímida, però sobretot era una grandíssima persona, sempre estava disposada a ajudar als demés, estigués en la situació que estigués, és cert que era tímida, pero si et feies el seu amic, tenies una amiga per a tota la vida, una de les seves passions era la música, i tocar el piano, pero la seva malaltia no li va poder permetre tocar-lo. Fixeu-vos si és una gran amiga, que fins i tot estant en la situació que estava encara pensava en nosaltres , fent-nos manualitats i fent-nos passar una bona estona i arrencant-nos un somriure fins i tot en els pitjors moments, sempre ens ha donat suport i ara ens toca a nosaltres recordar-la i fer-li un gran comiat. Ahir ens vam donar compte de tota la gent que l'estimava i el que ha suposat la seva pèrdua, això ens demostra que tenia un caràcter encantador. Ens fa molt mal a tots pensar que l'hem perduda, que una maleïda malaltia se l'ha emportat, a qui menys s'ho mereixia, encara que no estigui aquí sempre tindrà un lloc als nostres cors i tots sempre guardarem un gran record d'ella, encara que no estigui present entre nosaltres, sabem que estarà vigilant i vetllant per nosaltres. Descansa en pau
Clàudia Cabrera i David Merino
Andrea estiu 2010
