Capturant el temps
...Vaig veure com les manetes de l'Andrea creixien damunt del teclat, com guanyava agilitat, com aprenia a treure el seu so delicat i expressiu... i també de com s'enfadava perquè deia que tenia el dit petit tort!!!.. i rèiem, vam riure molt perquè era molt divertida. Quan fèiem música de cambra sempre tenia algun acudit per explicar, i tan la Clara, com l'Aarón o la Sabela, amb els qui va compartir molts assaigs, reien només de veure com reia ella. Era així, ens contagiava a tots.
Després van venir temps de petites confidències quan em deia que la radioteràpia em curaria com l'havia curat a ella. I que era feliç, que no volia res més del que ja tenia, només un petit desig...tenir algun dia un piano de cua!!!. I mentre m’ho deia em mirava amb els seus ulls color d’ametlles tintats de profunda transparència. L’Adrià i l’Olga han estat molt valents i generosos, tots ens hem pogut acomiadar de l’Andrea.
I ara només em resta un petit afany de capturar el temps, de compartir records, d’extreure memòries en un intent de retenir-la una mica més entre nosaltres.
També penso en els seus amics i amigues, massa petits encara per a gestionar tanta tristesa.
Rita
...Vaig veure com les manetes de l'Andrea creixien damunt del teclat, com guanyava agilitat, com aprenia a treure el seu so delicat i expressiu... i també de com s'enfadava perquè deia que tenia el dit petit tort!!!.. i rèiem, vam riure molt perquè era molt divertida. Quan fèiem música de cambra sempre tenia algun acudit per explicar, i tan la Clara, com l'Aarón o la Sabela, amb els qui va compartir molts assaigs, reien només de veure com reia ella. Era així, ens contagiava a tots.
Després van venir temps de petites confidències quan em deia que la radioteràpia em curaria com l'havia curat a ella. I que era feliç, que no volia res més del que ja tenia, només un petit desig...tenir algun dia un piano de cua!!!. I mentre m’ho deia em mirava amb els seus ulls color d’ametlles tintats de profunda transparència. L’Adrià i l’Olga han estat molt valents i generosos, tots ens hem pogut acomiadar de l’Andrea.
I ara només em resta un petit afany de capturar el temps, de compartir records, d’extreure memòries en un intent de retenir-la una mica més entre nosaltres.
També penso en els seus amics i amigues, massa petits encara per a gestionar tanta tristesa.
Rita
No hay comentarios:
Publicar un comentario