30 de junio de 2011

Comiat de la Rita a l'Andrea



Capturant el temps
...Vaig veure com les manetes de l'Andrea creixien damunt del teclat, com guanyava agilitat, com aprenia a treure el seu so delicat i expressiu... i també de com s'enfadava perquè deia que tenia el dit petit tort!!!.. i rèiem, vam riure molt perquè era molt divertida. Quan fèiem música de cambra sempre tenia algun acudit per explicar, i tan la Clara, com l'Aarón o la Sabela, amb els qui va compartir molts assaigs, reien només de veure com reia ella. Era així, ens contagiava a tots.
Després van venir temps de petites confidències quan em deia que la radioteràpia em curaria com l'havia curat a ella. I que era feliç, que no volia res més del que ja tenia, només un petit desig...tenir algun dia un piano de cua!!!. I mentre m’ho deia em mirava amb els seus ulls color d’ametlles tintats de profunda transparència. L’Adrià i l’Olga han estat molt valents i generosos, tots ens hem pogut acomiadar de l’Andrea.
I ara només em resta un petit afany de capturar el temps, de compartir records, d’extreure memòries en un intent de retenir-la una mica més entre nosaltres.
També penso en els seus amics i amigues, massa petits encara per a gestionar tanta tristesa.
Rita



27 de junio de 2011

La Andrea s'ha anat



Aqui hem deixat un petill recull de les vostres dedicatories:


AVUI ENS HEM ACOMIADAT DE L'ANDREA



Ahir ens va deixar l’Andrea després de tres anys de lluita contra una terrible malaltia. Tres anys de lluita i esperança contra tots els pronòstics. Tres anys llargs i durs per ella i pels seus pares i germà. Tres anys en els quals els amics ens quedàvem sense paraules quan ens trobàvem amb l’Olga o l’Adrià perquè no sabíem què dir i eren ells els que acabaven animant-nos.
Sempre ens quedarà en el record el somriure de l’Andrea, els seus concerts de piano, les gimcanes de la Festa Major o els correfocs amb Llamps i Trons.
I per l’Olga i l’Adrià la nostra més profunda estimació per la seva enteresa durant tot el llarg i dolorós procés de la malaltia i perquè puguin suportar el millor possible el llarg i dolorós procés de l’absència de la seva filla Andrea.
Ràbia i impotència, només tenia 13 anys,

Antonio Sánchez (Antondensi)


No hi han paraules per tant dolor, nomes podem acompanyarlos i plorar amb ells, ningú es mereix una cosa així i molt menys aquesta familia a la que estimem tant.
Donem gràcies per el temps que hem pogut compartir amb ella, l'Andrea era un angel que alegrava la vida de tots els que estavem al seu voltant i que sempre tenia un comentari ocurrent amb un humor ingenios que sempre em sorprenia.

Les nostres fillas s'han fet grans de cop i han vist com pot ser de cruel la vida.

Encarna


Andrea: ”Nuestra Heroína”:
Alguien escribió alguna vez que en las Guerras se muestra el héroe o el villano que llevamos dentro, y es verdad, en los momentos difíciles sale a relucir lo mejor o lo peor de cada uno.
En esta Guerra que ha tenido Andrea con la enfermedad hemos visto la persona que era y el adulto que hubiera sido, valiente, sufrida, sobre todo generosa, todo corazón.
Nuestra heroína

Pero al final se ha apagado su mirada, esa mirada que nunca olvidaré, penetrante como si leyera dentro de mí.
Las personas que aguantan la mirada son sinceras, honestas y con coraje. Andrea siempre lo hacía.

Por eso hacer como yo, para recordarla cerrar los ojos y pensar en ella, seguro que se os aparecerá su mirada.

Andrea, descansa, la batalla ha terminado para ti, y recuerda que siempre serás nuestra heroina

Antonio Merino



A l’Andrea: La meva ”Floreta Preciosa”:
La meva Floreta Preciosa,
m’agrada dir-li així,
amb el vostre permís.

Us dono les gràcies per haver-me
permès gaudir de la seva companyia
i estimació.

Li dono gràcies a la vida
per haver posat en el meu camí
aquesta dolça criatura.

La meva Floreta preciosa m’ha
ensenyat moltes coses, ha estat
exemple per mí de coratge i valentía
i alhora de tendresa i amor.

La meva Floreta Preciosa
és i serà aquí amb mí per sempre
present en el meu cor i pensament.

Montse de Villasante


EN RECUERDO DE ANDREA.
Andrea: Gracias por llenar nuestras vidas de buenos momentos, ya que todo lo vivido contigo, será difícil de olvidar, pues una “AXUCA” como tú, será raro de encontrar, ya que con tu alegría, tu vitalidad, tu fuerza, tu querer y valentía, más miles de cosas que no acabaría de nombrar nos será muy difícil de olvidar y siempre te tendremos en nuestro corazón porque eres y serás muy grande.
Sé que aunque no estés entre nosotros, y no te podamos ver, desde donde estés, tú cuidaras de tu familia y de nosotros, pero no te quepa la menor duda de que nosotros también ayudaremos al papa, la mama y a tu hermano para que sigan adelante con fuerza, como sabemos que a ti te gustaría que lo hicieran, pues se lo merecen, y son muchos los amigos que se quedan con ellos. Muchos besos Andrea.

FUEN.



L'Andrea era una nena de 14 anys, molt alegre i sobretot molt simpàtica, era inteligent i una mica tímida, però sobretot era una grandíssima persona, sempre estava disposada a ajudar als demés, estigués en la situació que estigués, és cert que era tímida, pero si et feies el seu amic, tenies una amiga per a tota la vida, una de les seves passions era la música, i tocar el piano, pero la seva malaltia no li va poder permetre tocar-lo. Fixeu-vos si és una gran amiga, que fins i tot estant en la situació que estava encara pensava en nosaltres , fent-nos manualitats i fent-nos passar una bona estona i arrencant-nos un somriure fins i tot en els pitjors moments, sempre ens ha donat suport i ara ens toca a nosaltres recordar-la i fer-li un gran comiat. Ahir ens vam donar compte de tota la gent que l'estimava i el que ha suposat la seva pèrdua, això ens demostra que tenia un caràcter encantador. Ens fa molt mal a tots pensar que l'hem perduda, que una maleïda malaltia se l'ha emportat, a qui menys s'ho mereixia, encara que no estigui aquí sempre tindrà un lloc als nostres cors i tots sempre guardarem un gran record d'ella, encara que no estigui present entre nosaltres, sabem que estarà vigilant i vetllant per nosaltres. Descansa en pau

Clàudia Cabrera i David Merino





Andrea estiu 2010


24 de junio de 2011

Correfoc de Sant Joan a la foguera

Aquest any, encara que de manera improvisada, van ser els encarregats de encendre la foguera després de la lectura del manifest de la Flama del Canigó i van fer un petit correfoc de la nostra Colla jove al voltant de la foguera.